Rubió – 7 de maig de 2023
Les Masies de Rubió
Rubió és un nucli molt disseminat i que té gran quantitat de masies i masos amb una gran història i que molt, avui dia estan perfectament habitats i conservats
En posem aquí alguns exemples:
Cal Codinelles
Cal Codinelles es troba situat al peu del camí de Sant Pere d’Ardesa. S’esmenta per primera vegada el 1628 a nom de Bernat Bertran de Codinellas.
Cal Guixà
Cal Guixà és un mas d’origen modern consolidat en època contemporània format a partir de diversos volums. Tot i que s’esmenta un Pere Guixà de les Planes a les lluminàries de 1628.
Ca n’Alzina
Mas restaurat a final segle XX. Consta també en els llistats de 1628 on apareix Jaume Calvet de la Alzina. També apareix en recomptes posteriors.
Mas Cirer
Mas Cirer és un mas construït a finals del segle XIX, actualment construït de nou.
Cal Bertran
Cal Bertran es troba situada a peu de la carretera que porta del Pla de Rubió al nucli del castell de Rubió. Des del 1600 la casa es anomenada mas Bertran de la Riera, possiblement per la seva situació geogràfica, atès que se situa a tocar de la riera de Rubió.
Castell i ermita de Sant Pere d’Ardesa
La primera font documental que cita el Castell d’Ardesa data de 989; era una venda d’un alou al bisbe Sala, de la Seu d’Urgell, per part del senyor Sala i la seva dona Trasgonça.
En el cas de l’església, la primera constància és d’un testament de Bernat Ramón de l’any 1082 on llegava 10 unces d’or. La primera constància que es té de l’església com a parròquia data de la primera meitat del segle XI i era un llista parroquial del bisbat de Vic. L’església es consagra el 1192. Les funcions parroquials es creu que es mantingueren fins a mitjans del segle XII, possiblement perquè Sant Pere passà a a formar part de Santa Maria de Rubió.
Va perdre la categoria parroquial cap a meitat del segle XIX i va pertànyer sempre a la jurisdicció del castell de Rubió.
L’ermita de Sant Pere d’Ardesa, és un edifici d’una sola nau amb un absis semicircular a l’est amb uns ressalts simples.
Més endavant, l’absis va ser separat de la nau amb un envà que va obligar a avançar el presbiteri.
És probable que la volta de l’absis original estigués feta de pedra amb un quart d’esfera. En els vestigis dels paraments s’hi intueix l’existència d’uns ressalts als laterals que és probable que sostinguéssin els arcs de reforç de la nau. L’absis està decorat amb lesenes i arcuacions llombardes.
L’edifici va restar abandonat amb el sostre esfondrat durant molts anys i en un estat de semi-ruïnes, fins que va ser restaurada l’any 2009.
El Parc Eòlic de Rubió
El parc eòlic de Rubió està format per un total de 50 aerogeneradors.
Inicialment, es van instal·lar un total de 33 aerogeneradors que el convertiren en el projecte eòlic més important de Catalunya. Aquests aerogeneradors eren capaços de produir energia per a 30.000 llars. La instal·lació es va fer la tardor de 2004, encara que va entrar en funcionament durant la primavera de 2005. El parc eòlic està dins dels termes municipals de Rubió (Anoia), part dels de Castellfollit del Boix (Bages) i Òdena (Anoia).
Cap a finals de l’any 2007 es va procedir a la instal·lació de 17 aerogeneradors més, fins a arribar al nombre total de 50 que donen al parc una potència instal·lada de 75 MW. Això permet abastir d’electricitat aproximadament a unes 50.000 famílies.
Cada aerogenerador mesura 80 metres d’alçada, amb un pes de 195 tones i unes pales de fibra de vidre i polièster de 37 metres. Aquesta gran altura fa que es vegin a desenes quilòmetres de distància. A més dels 50 aerogeneradors també hi ha una subestació transformadora des d’on s’enllaça a la línia elèctrica de la Pobla de Segur-Pierola.
L’empresa promotora del parc és Energía Hidroeléctrica de Navarra (EHN) que va haver de fer una inversió aproximada d’uns 50 milions d’euros. Els aerogeneradors són del model IT 77/1500 de classe III.Es calcula que el parc evitarà l’emissió anual d’unes 110.000 tones de CO₂, efecte depuratiu equivalent al de quasi 6 milions d’arbres en procés de fotosíntesi. Tanmateix, però, per a la construcció d’aquest gran parc van haver de destruir-se diverses zones de conreus i zones de vegetació d’una part del terme.
També està en entredit l’impacte visual i el soroll emès d’aquestes macro-instal·lacions.
L’Església i el Castell de Rubió
El castell de Rubió és un castell termenat situat en un penyal sobre el poble de Rubió.
L’estructura del castell medieval està actualment força destruïda, encara que es manté la part inferior de la torre circular que fou construïda cap al segle XI, també les restes d’uns murs perimetrals probablement una ampliació feta entre els segles XII-XVIII. Darrerament s’ha construït unes escales d’accés, de pedra, que permeten accedir a l’interior de les restes.
El castell va ser documentat per primera vegada entre el 1063 i el 1069, malgrat que es creu que el castell fou erigit a finals del segle X.
Pere de Bertran de Rubió el governava el 1198 i, ja a l’inici del s.XIV era senyorejat pel llinatge dels Castellolí. Després passà als Timor, als Boixadors, que van mantenir la senyoria fins a la fi de l’Antic Règim.
Al voltant del castell termenat es va formar un nucli de població, actualment bastant reduït.
Situem l’església de Santa Maria de Rubió al peu del castell, formant part de les seves estructures defensives. Ha exercit les funcions parroquials des dels seus orígens al segle XI fins a l’actualitat.
Va ser construida entre 1275 i 1300, substituint una església anterior que s’esmenta en documents medievals des del 1082.
L’Església actual és d’estil gòtic.
En el mur nord de l’església hi ha la portalada principal de tradició romànica. Construïda a finals del segle XIII, que fou restaurada l’any 1989.
En el mur sud es conserva un reduït portal secundari, amb forma d’arc de mig punt, adovellat i motllurat
El retaule de Rubió presideix l’altar de l’església de Santa Maria. És de característiques italogòtiques i constitueix una de les peces pictòriques més importants del gòtic català. L’obra està pintada al tremp sobre fusta. El banc original, de l’inferior del retaule es conserva al Museu Episcopal de Vic.
L’església de Santa Maria de Rubió és tot un referent del municipi. Fins i tot, l’escut municipal de Rubió actual té com a element central un castell de guies (vermell heràldic) sobremuntat amb un muntat d’argent, acompanyat d’una flor de lis també d’argent, atribut de la Verge Maria, patrona de la localitat.
Casa Berenguer
Tot i que en el moment de l’auge del Modernisme, Rubió era un indret aïllat de la Catalunya interior, en Francesc Berenguer i Mestres, arquitecte deixeble de Gaudí, va escollir-lo per construir-s’hi una casa de descans.
Coneguda com “la Torre” o “la Torre del Castell”, s’alça sobre un promontori al nord-est del castell, i molt probablement substitueix una antiga torre medieval de vigilància.
El Pla de Rubió
El Pla de Rubió és un petit nucli amb uns pocs edificis presidits per la capella de Sant Macari, coneguda antigament com a Sant Tiberi del Pla.
Apareix esmentada per primer cop en un document del 1198. És una edificació religiosa d’una petita nau rectangular, originàriament d’estil romànic, encara que actualment està molt transformada per diverses reformes durant l’època moderna i contemporània.
Durant la Festa Major del Pla de Rubió és l’únic dia que s’hi oficia missa. Va ser restaurada l’any 1954.
Altres punts d’interès de Rubió:
Font de Torredenussa
Brolla al costat de la riera de Rubió, enmig del Pla. Ha estat aprofitada pels humans des de temps remots. A les seves proximitats es van detectar restes d’un hàbitat del Neolític Mitjà. Molt a prop es conserven part de les estructures d’un molí medieval. Actualment hi ha un espai habilitat amb bancs de fusta per gaudir tranquil·lament d’aquest indret especial
Dolmen dels 3 Reis
La Cista Megalítica dels Tres Reis és un dels megàl·lits més meridionals de Catalunya, situat en un enclavament geogràtic dominant de la Serra de Rubió.
Església de Massana
Sant Martí de Maçana, inicialment un temple romànic, fou totalment reformat en el segle XVIII.
Maçana és un topònim d’origen àrab que apareix esmentat en la documentació des de l’any 990 d.C. A les acaballes del segle X s’hi bastí un castell termenat (totalment desaparegut) i un nucli de població que comptava amb un temple parroquial consolidat ja en el 1025.